Més oportunitats laborals, però la vulnerabilitat estructural no retrocedeix: el repte de la inclusió real

Ens trobem en un moment de creixement econòmic: l’atur baixa, el consum puja, i creix el mercat laboral. Però aquesta aparença optimista oculta una realitat paral·lela: l’ocupació creix, però és de baixa qualitat, i les persones que acompanyem des de Solidança són precisament aquelles amb vulnerabilitat més  estructural que es troben en situacions d’alta complexitat marcades per desigualtats acumulades, precarietat laboral o exclusió social prolongada.

Els perfils que arriben als programes d’inserció avui, comparteixen que no pateixen una situació de vulnerabilitat puntual: són persones en situació estructural de desavantatge —interseccionals i multifactorials:

• Persones migrades, amb alta incidència en sectors precaris, entrada informal al mercat i atur de llarga durada.
• Aturats de llarga durada, especialment majors de 45 o 55, amb dificultats estructurals per reinserir-se.
• Famílies monomarentals i nombroses, que suporten pobresa laboral tot i tenir ocupació.
• Treballadores de la llar i cures, un col·lectiu feminitzat (87 %) amb alt grau d’informalitat (32 %), baixos salaris i risc sanitari.
• Persones amb diversitat en la salut mental, drogodependència, infrahabitatge o antecedents penitenciaris, amb múltiples vulnerabilitats en xarxa.

Quan aquests col·lectius arriben als programes d’inserció, no es poden aplicar itineraris estàndards. Les seves situacions requereixen acompanyaments personalitzats i obtenir formació tècnica, digital i transversal dissenyada amb empreses del territori per ajustar-se a la realitat del mercat laboral i les necessitats de cada persona.

La coordinació entre entitats socials, empreses i administracions locals és clau per adaptar-se a cada cas i garantir oportunitats de qualitat. Programes com Incorpora (Fundació “La Caixa”) o Treballa’t (Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts), que portem a terme a Solidança, demostren que aquest treball en xarxa i l’enfocament integral són fonamentals per a l’èxit.

Per altra banda, trobem el model d’empresa d’inserció, que ofereix un entorn laboral real i adaptat on es poden desenvolupar tant habilitats tècniques com competències personals, en un ambient segur i acompanyat que afavoreix l’aprenentatge i el creixement.

Sí, hi ha resultats positius, però també limitacions estructurals:

• Fundació “La Caixa”, mitjançant el programa Incorpora, ha generat més de 12.000 contractacions a Catalunya el 2024, treballant amb més de 4.000 empreses, però destaca que l’accés al treball es manté desigual segons origen, formació o situació sociolaboral.
• Solidança ha consolidat el seu impacte el 2024 acompanyant a la inserció al 56% de persones ateses, majoritàriament persones migrades, l’atur de llarga durada i famílies monomarentals.
• Fundació Deixalles, a les Balears, ha assolit 167 contractes d’inserció el 2024 (un +26 %) però adverteix que moltes persones vulnerables no arriben a temps als itineraris per limitacions del sistema.

Per a col·lectius amb vulnerabilitat estructural, les insercions representen un progrés real, però el sistema no sempre respon amb la flexibilitat, els recursos i els temps necessaris.

A l’hora de promoure l’ocupació, no n’hi ha prou amb crear llocs de treball: cal garantir que siguin feines dignes, estables i amb protecció social. L’objectiu no és només treballar, sinó viure amb dignitat. Això requereix un finançament públic adequat per a les entitats del Tercer Sector, que són essencials en l’acompanyament a col·lectius vulnerables, però sovint operen en condicions de precarietat. És urgent dignificar el sector i assegurar la continuïtat laboral i la qualitat dels suports que ofereixen.

Alhora, cal que les polítiques actives d’ocupació siguin més inclusives i eficaces, ja que actualment només arriben a una part del col·lectiu aturat. Per fer-ho possible, és clau enfocar els itineraris des del territori, creant aliances amb empreses compromeses, dissenyant formacions adaptades a les necessitats locals i sensibilitzant el teixit empresarial. Només així podrem aconseguir una transformació real i sostenible.

La bonança econòmica actual no és, en si mateixa, garantia d’inclusió social. Lluny d’això, per a molts col·lectius vulnerables representa una major pressió: més treball però de baixa protecció, més precarietat invisible, més obstacles estructurals.

La complexitat de les situacions d’aquelles persones que arriben a la inserció avui exigeix polítiques integrals: itineraris personalitzats, treball en xarxa amb empreses i administració, finançament sostenible de les entitats socials i un enfocament que posi el focus en la qualitat de les oportunitats, no només en la quantitat.

Cal entendre que aquestes persones no són casos aïllats, sinó efectes d’una vulnerabilitat rígida que només es pot transformar amb accions globals, coordinades i sostenibles. Els models d’inserció que funcionen incorporen aquesta perspectiva: lluiten per transformar vides individuals, però també per regenerar territoris socialment responsables.

Quan el sistema falla, els programes socials i el teixit del tercer sector aporten una resposta transformadora si s’enforteixen amb finançament, la xarxa, les empreses compromeses i les polítiques actives realment inclusives. Aquest és el repte de l’any 2025: consolidar no només insercions, sinó oportunitats dignes i estables que afavoreixin la igualtat d’oportunitats.

Raquel Casanovas, responsable de l’Àrea Social de Solidança