Editorial

Navegar la tempesta

Josep Maria
Fisa, president
de la Fundació
SOLIDANÇA

Navegar la tempesta
Des de fa aproximadament dos anys, el ritme i les condicions de treball a la nostra entitat han canviat de manera notable. Aquesta percepció no és aïllada ni exclusiva nostra: tot el sector de la roba de segona mà i de l’economia social està vivint el que es coneix com una “tempesta perfecta”. Però per entendre cap a on ens dirigim, primer hem de comprendre què està succeint en l’entorn global.

Un model de consum desbordat
En l’última dècada, la producció mundial de roba s’ha duplicat, impulsada per l’expansió de la ultra fast-fashion. Aquest model, basat en produir molt, ràpid i a baix cost, ha generat un volum de peces sense precedents i ha alterat profundament l’equilibri del mercat de la roba usada. Aquesta situació ens afecta directament en dos aspectes essencials. D’una banda, la roba que recollim és cada vegada de pitjor qualitat, fet que en dificulta la reutilització i en redueix el valor de venda a les nostres botigues. De l’altra, aquesta baixa qualitat també complica el reciclatge industrial, que requereix materials més homogenis i resistents.

Saturació del mercat i bloqueig dels canals tradicionals
L’excés global de roba usada ha saturat els canals de sortida tradicionals, inclosos els mercats d’exportació. Aquesta saturació ha provocat una caiguda dels preus, mentre que els costos de transport, classificació i gestió no han deixat d’augmentar. El resultat és un escenari econòmic molt més fràgil per a les entitats que, com la nostra, treballen en la recuperació i reutilització tèxtil.

Una entitat social, no una empresa convencional
A diferència d’una empresa purament mercantil, la nostra viabilitat no es mesura només en termes econòmics. El nostre balanç real inclou també l’impacte social i ambiental: llocs de treball generats, especialment per a persones en situació de vulnerabilitat, i tones de residus tèxtils que evitem que acabin en abocadors o incineradores. En moments de crisi, aquest model es posa a prova amb més intensitat. Cada peça de roba que recuperem és un residu menys i, alhora, una oportunitat laboral. Per això, fins i tot en un context econòmic advers, la nostra prioritat continua sent protegir l’ocupació, especialment de les persones que tenen més dificultats per accedir al mercat laboral convencional.

Ser més eficients sense perdre els valors
La situació actual ens obliga a ser més eficients que mai. Les xifres i la realitat del mercat no permeten improvisacions. Tanmateix, aquesta mateixa dificultat ens atorga una certa autoritat moral per reivindicar una manera diferent de gestionar la crisi: amb criteris de justícia social, responsabilitat ambiental i solidaritat. L’experiència acumulada durant gairebé trenta anys de trajectòria ens permet detectar espais de millora, optimitzar processos i generar estalvis sense renunciar als nostres principis. Aquesta maduresa organitzativa és una de les nostres principals fortaleses en un moment tan complex.

Incidència política i treball en xarxa
Des de les xarxes del tercer sector i a través de la Cooperativa Roba Amiga, estem treballant activament per influir en el desenvolupament de la nova legislació en matèria de residus. Defensem que la futura normativa reconegui i prioritzi el paper de les entitats socials que, des de fa dècades, gestionem la roba usada amb criteris d’economia circular i d’inclusió social.

Transformar una crisi en una oportunitat
El repte que tenim al davant és enorme, però també clar: hem de demostrar que és possible donar resposta a les necessitats del nostre món amb més economia social i menys cultura d’usar i llençar. La crisi del tèxtil posa en evidència els límits del model de consum actual i obre la porta a alternatives més sostenibles i justes. Seguim, doncs, transformant residus en oportunitats. Més que gestionar roba, treballem per construir futur: futur en forma de treball digne per a les persones i de sostenibilitat real per al planeta. Navegar aquesta tempesta no és només una qüestió de supervivència organitzativa, sinó una responsabilitat col·lectiva envers el model de societat que volem impulsar.

Josep Maria Fisa
president de la Fundació SOLIDANÇA