Des de fa més de 100 anys, el 8 de març és un dia que celebra els drets conquerits per les dones en tots els àmbits i commemora la llarga història de lluites i sacrificis per a aconseguir-los. En l’actualitat, durant aquesta jornada, s’organitzen marxes i manifestacions a tot el món per a denunciar que encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir aquesta desitjada igualtat real entre homes i dones.  

En aquesta setmana, que ara comença, des de Solidança volem fer un repàs de la lluita històrica feminista, destacant-ne les victòries més significatives pel col·lectiu de les dones i les identitats dissidents.  

Una mica d’història 

Al març 1857, en el marc de la Revolució industrial, les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York van sortir al carrer a protestar en massa per les dures condicions de treball. Si bé és cert que en aquest moment les condicions laborals de totes les persones treballadores eren duríssimes, la precarietat s’aguditzava especialment amb la part femenina del sector, els salaris del qual podien arribar a ser menys de la meitat que els dels homes només pel fet de ser dones. Les protestes van acabar amb la intervenció violenta de la policia contra les manifestants, però aquella manifestació va establir un primer precedent gràcies a la seva gran repercussió.  

L’any 1907 va tenir lloc la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes a Stuttgart, Alemanya, liderada per Clara Zetkin, on es va fundar la Internacional Socialista de Dones. Un dels primers objectius que perseguien era el sufragi femení.  

Per a mostrar suport a la vaga que les treballadores tèxtils van dur a terme a Nova York en 1908 –una vaga que, juntament amb la de 1857, passaria a la història–, l’any 1909 una organització de Dones Socialistes va celebrar als EUA el primer Dia Internacional de la Dona. Encara que només va tenir seguiment a Nova York i Chicago, es calcula que unes 15.000 dones van participar en una marxa que va recórrer la ciutat de Nova York. 

L’any 1910, va tenir lloc la segona trobada Internacional Socialista de Dones, a Copenhaguen, Dinamarca. En aquesta ocasió, es va proposar fixar un dia simbòlic –entorn al 8 de març– que servís per a reivindicar els drets de totes les dones. 

Discriminació laboral per raó de gènere 

Segons l’EPA, la taxa de dones ocupades l’any 2022 és gairebé 10 punts més baixa que la dels homes (53,8% vs 63,7%). L’EPA reflecteix una major dificultat per entrar al mercat de treball a les dones, fet que fa que tinguin unes condicions laborals més precàries. Aquesta discriminació laboral s’emmarca en la divisió sexual del treball tan arrelada de forma cultural, històrica i social. 

Un altre indicador d’aquesta situació més precaritzada s’aprecia en el tipus de jornada. Segons dades anuals de l’EPA, l’any 2022 el 21,6% de les dones ocupades ho feia a temps parcial, més del triple que els homes (6,6%), fet que porta a tenir pitjors salaris i carreres de cotització més interrompudes, és a dir, un major risc de caure en la pobresa.  

Es pot afirmar, per tant, que la precarietat laboral afecta molt més a les dones i que aquesta inestabilitat es retroalimenta amb una major càrrega de les tasques de cura.  

La recerca Transgender Eurostudy (Whittle et al, 2008) es reflecteixen percentatges molt baixos de treball entre el col·lectiu de persones Trans*: només el 40% de les dones trans i el 36% dels homes trans tenen un lloc de treball. Segons l’UGT, l’any 2019, la taxa d’atur a l’estat espanyol entre les persones trans se situava al voltant d’un 85%. 

Segons l’estudi les persones trans* i el mercat de treball -guia per millorar l’ocupabilitat de les persones trans- elaborat pel Grup de Treball Ocupació i Col·lectiu Trans* de la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya (2021), els principals elements que intervenen en la incorporació al mercat de treball de les persones d’aquest col·lectiu són l’edat, el nivell de passing, el gènere, el país d’origen, els prejudicis del mercat laboral i transfòbia, la visibilització i la posició socioeconòmica. En aquest sentit, les dones trans tenen majoritàriament moltes més dificultats que els homes trans per trobar feina. 

Per lluitar contra la discriminació laboral per raó de gènere, des de Solidança s’aplica una perspectiva interseccional a l’hora d’aplicar polítiques d’empresa. Mesures com; política d’acció positiva pels processos de selecció de personal en tots els perfils laborals de tots els programes. D’aquesta manera, les persones del sexe menys representat dins el grup o categoria professional que es tracti té preferència per ser contractada. D’acord amb l’apartat 8 de l’article 34 de la Llei 19/2020, les persones treballadores tenen dret a adaptar la durada i distribució de la jornada per fer efectiu el seu dret a la conciliació de vida personal, familiar i laboral. Es fa aposta ferma contra la segregació vertical i horitzontal. Lluita contra l’escletxa salarial, ús de llenguatge no sexista, difusió del Pla de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, LGTBI+, implementació del Pla d’Igualtat.  

Sostre de vidre/terra enganxós 

Sostre de vidre (glass ceiling barriers): Aquest és un concepte que fa més de quaranta anys va emprar Marilyn Loden com a metàfora d’una situació, encara del tot actual, que ens mostra les dificultats de les dones per accedir a determinats llocs de poder, o de presa de decisions, en especial a l’àmbit laboral, polític o econòmic. Fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. És invisible perquè no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en la carrera laboral a les dones. El sostre de vidre està construït sobre la base de trets que són difícils de detectar, per això no es veu i es diu de vidre.  

Terra enganxós: el terme terra enganxós és molt menys conegut per la majoria de les persones, en part perquè és un concepte més nou, neix als anys 90. Catherine Berheide, doctora en sociologia, proposa aquest terme com una imatge que il·lustra la difícil situació de moltíssimes dones atrapades en feines imprescindibles però amb uns salaris molt baixos. Aquesta és l’altra cara de la moneda, la realitat laboral de la majoria de les dones que no es menciona quan es parla del sostre de vidre.  

La majoria de les dones treballen en feines que són tan difícils, rutinàries i esgotadores, com imprescindibles perquè la societat funcioni, i per aquestes feines, en massa ocasions en l’economia submergida, reben uns salaris baixos, o molt baixos, i amb poquíssimes esperances d’arribar a tenir un futur millor. 

El sostre de vidre per la majoria de les dones al mercat laboral o al marge d’aquest, no és el problema. El problema és el terra enganxós que no les deixa viure dignament. 

A Solidança sempre hem lluitat per trencar aquest sostre de vidre. És per això que en la actualitat, quatre de sis de les persones que ocupen la posició de responsable d’àrea són dones.  

Perspectiva feminista interseccional 

El feminisme interseccional es basa en com més s’allunya una persona de la “norma”, definida com a home blanc, heterosexual i de classe mitjana o alta, més prejudicis i desigualtats haurà d’afrontar.   

Dit amb altres paraules, la interseccionalitat és una metodologia que estudia la percepció del poder creuada amb les relacions socials. Aquest enfocament assenyala que el gènere, la ètnia, la classe o bé la orientació sexual estan interrelacionades. Aquest terme va ser pensat per l’advocada afroamericana Kimberlé Crenshaw l’any 1989. A través d’aquest concepte es poden avaluar les interaccions i interseccions dels diferents sistemes d’opressió, destacant les conseqüències d’aquestes en els drets de les dones. 

Des de Solidança, com a empresa d’inserció sociolaboral, fomentem la inclusió sociolaboral de col·lectius afectats per múltiples opressions, sigui per raó de gènere, classe, ètnia, identitat o orientació sexual, a través de la contractació, formació i seguiment de persones en situació de vulnerabilitat social, que viuen a travessades per discriminacions interrelacionades.  

Treball invisibilitzat   

La realitat social i estructural que condiciona la diferent situació laboral per raó de gènere són les cures. Les tasques domèstiques són, encara, una responsabilitat que es carrega sobre les dones. Així, segons dades de l’última ECV, una de cada sis dones (16,4%) es va dedicar durant tot l’any a tasques domèstiques i a cures de menors o altres persones. Aquesta mateixa dada entre els homes manté una constant: és insignificant (0,3%). 

La incursió de les dones i les identitats dissidents al mercat laboral, però, invisibilitza interessadament els treballs de cures i, per tant, o bé condemna a moltes dones al treball irregular, o bé genera per a elles una doble jornada o, cosa que és el mateix, una discriminació múltiple o interseccional que és molt difícil de suportar. Dit en altres termes, el mite de l’alliberament femení associat al treball no sols no és veritat, sinó que és pervers perquè manté en el centre el model productiu i el treball assalariat incompatible amb la cura de la vida.  

A més, l’alliberament de la càrrega de les cures tampoc pot considerar-se tal si s’incorpora una visió interseccional. En aquest sentit, no poden deixen d’assenyalar-se les denominades “cadenes globals de cures”, a través de les quals s’assenyala el transvasament de la càrrega de cures a altres dones. Aquestes últimes són generalment dones migrades, i les tasques de cura de la qual als seus països d’origen es veuen cobertes al seu torn per altres dones. Així, el deute de cures no sols es produeix en termes de gènere, sinó també entre el nord-sud global. 

Les dones migrades estan sobrerepresentades en el treball de cures remunerat, especialment quan aquests treballs es realitzen en majors condicions de precarietat com, per exemple, la modalitat d’interna o en l’economia submergida. Sovint, aquestes dones hi treballen perquè és l’única sortida laboral al país d’acollida, es tingui o no formació en un altre camp i en això intervenen les dures condicions que els imposa la legislació en matèria d’estrangeria, que moltes vegades les aboca a situacions de pobresa i exclusió social i a una major vulneració dels seus drets. 

Per lluitar contra la càrrega de treball invisibilitzat que les dones pateixen, Solidança proposa, dins de les accions del Pla d’Igualtat, posar en focus en la cadena global de cures amb plans de conciliació personal, familiar i laboral.  

Avui és 8 de març, però demà continuarem necessitant que més persones i organitzacions participin de forma sistemàtica en les polítiques feministes amb una visió de desenvolupament sostenible per donar resposta al canvi climàtic i a les injustícies socials. Perquè el futur serà feminista i ecologista o no serà!