Segona mà davant del fast fashion: una alternativa amb impacte ambiental i social
La indústria de la moda viu des de fa anys una transformació marcada pel fast fashion: un model basat en produir grans volums de roba en molt poc temps, amb col·leccions que es renoven constantment i preus cada vegada més baixos. Aquest ritme de producció ha convertit el tèxtil en una de les indústries amb més impacte negatiu a nivell ambiental i social del món.
L’impacte negatiu d’aquest model recau en que bona part de la producció s’ha traslladat a països amb costos laborals molt baixos, on milions de persones treballen sovint en condicions precàries. Alhora, fabricar roba implica un elevat consum d’aigua, energia i matèries primeres, l’ús de productes químics en els processos de tintura i acabat, i una dependència creixent de fibres sintètiques derivades del petroli, que contribueixen a la contaminació per microplàstics. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, el consum de tèxtils es troba entre les principals fonts de pressió sobre els recursos naturals i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Europa.
A aquest impacte s’hi suma un model de consum que afavoreix la compra impulsiva i una vida útil cada vegada més curta de les peces. Com a conseqüència, cada any es generen milions de tones de residus tèxtils, molts dels quals encara podrien reutilitzar-se o reciclar-se si es gestionessin correctament.
Per entendre l’impacte real del fast fashion, n’hi ha prou amb seguir el recorregut d’una sola samarreta. Fabricar una samarreta de cotó pot requerir més de 2.700 litres d’aigua, i en el procés hi intervenen energia, matèries primeres i productes químics que també deixen una petjada ambiental important. Però el cost no és només ecològic: la indústria tèxtil continua sostenint-se, en molts països productors, sobre salaris baixos i jornades inhumanes. Clean Clothes Campaign, per la seva banda, calcula que menys del 2% de les persones que treballen en la confecció arriben a un salari digne i que, de mitjana, cobren un 45% menys del que seria necessari per viure amb dignitat.
Si aquesta samarreta dura només unes poques posades i acaba al contenidor de rebuig, es perden tots els recursos i el treball que hi ha hagut darrere de la seva fabricació. A Catalunya, només el 13,6% dels residus tèxtils es recullen selectivament, mentre que una part molt important acaba a la fracció resta. En aquest context, les 2.218.329 kg de roba que hem recollit des de Solidança durant el primer semestre del 2026 representen milers de peces que han pogut sortir d’aquest circuit i ser gestionades per prioritzar-ne la reutilització. Però la xifra també permet entendre la dimensió del problema: el volum que encara es descarta sense possibilitat de recuperació és molt superior.
Només 2,7 kg de residus tèxtils per habitant i any , l’13,6%, es recullen selectivament. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció resta, el que es trasllada en una xifra global de 137.248 tones de residus tèxtils llençats sense retorn.
Davant d’aquest escenari, allargar la vida de la roba i apostar per la segona mà són algunes de les alternatives més directes per reduir l’impacte del model fast fashion. Comprar una peça reutilitzada evita la necessitat de produir-ne una de nova i, per tant, permet aprofitar els recursos que ja s’hi han invertit. Però escollir la segona mà a Solidança / Roba Amiga implica genera ocupació, formació i oportunitats per a persones en situació de vulnerabilitat social. Durant el primer semestre de 2026, a Solidança hem consolidat 96 llocs de treball d’inserció per els quals han passat 107 persones en risc d’exclusió social, realitzant itineraris amb acompanyament, formació i orientació que tenen com a objectiu facilitar posteriorment l’accés al mercat laboral ordinari.
A Solidança, però, volem que els beneficis de la reutilització arribin també a les persones que més ho necessiten. Per això, a través del Programa d’Entrega Social, facilitem l’accés gratuït a roba, mobles i electrodomèstics a famílies derivades pels serveis socials municipals mitjançant un sistema de xecs socials. En el que portem de 2026, el programa ha facilitat 1.209 peces de roba, equivalents a 469 kg de tèxtil, a 96 persones. D’aquesta manera, allò que per a algú ja no és necessari pot continuar tenint valor per a una altra persona, alhora que es redueix l’impacte ambiental i es reforça la dimensió social de l’economia circular.
Reduir l’impacte de la indústria tèxtil requereix, per tant, repensar la manera com comprem, utilitzem i descartem la roba. Apostar per la segona mà, allargar la vida de les peces i gestionar-les correctament quan ja no les necessitem són decisions quotidianes que contribueixen a reduir el consum de recursos i la generació de residus. Però també poden generar oportunitats: perquè darrere de cada peça reutilitzada hi pot haver menys emissions, menys residus i més ocupació, formació i suport a persones que ho necessiten.
