I si la vulnerabilitat no fos només cosa dels altres?  

Amb motiu del 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, us proposem una reflexió: i si la vulnerabilitat no fos només cosa dels altres? 

Parlem sovint de persones vulnerables, però la vulnerabilitat no és una etiqueta ni una condició que defineixi qui som. És una situació. I tots, en algun moment de la vida, ens hi podem trobar. 

Una pèrdua de feina, una separació, una malaltia, la manca d’habitatge, la solitud, una situació migratòria, la discriminació, l’edat o la manca de xarxa de suport poden convertir una situació de dificultat en una situació d’exclusió. 

La pobresa pot situar les persones en una situació de vulnerabilitat, que es pot agreujar quan hi ha barreres i desigualtats que dificulten la seva participació plena en la societat. Per això, combatre la pobresa també implica eliminar els obstacles que impedeixen a les persones exercir els seus drets i accedir a les mateixes oportunitats. 

Per això, no es tracta només de mirar les dificultats que viu una persona, sinó també de preguntar-nos quines barreres li impedeixen avançar. 

Acompanyar significa escoltar, donar eines, obrir portes i generar oportunitats. I també significa mirar més enllà de la situació individual i treballar per reduir les barreres que generen desigualtat i exclusió. 

A Solidança treballem en aquesta direcció: reduint barreres i generant oportunitats a través dels itineraris d’inserció sociolaboral, la formació professionalitzadora i la intermediació laboral. Perquè tenir una feina, formar-se, adquirir competències i recuperar la confiança en una mateixa també són passes cap a una vida amb més autonomia i menys desigualtats. 

Perquè les dificultats no haurien de separar-nos entre un “nosaltres” i un “ells”, sinó recordar-nos que tots podem necessitar suport en algun moment de la vida. 

Erradicar la pobresa no és només aconseguir que a ningú li falti res. És aconseguir que tothom tingui l’oportunitat de tenir: més drets, més oportunitats, més autonomia i més capacitat per decidir sobre la seva pròpia vida. 

Perquè una societat més justa no és aquella que només respon a les dificultats quan apareixen, sinó aquella que treballa perquè cada vegada siguin menys les persones que es queden sense oportunitats.

Lourdes Bombí 
Responsable Àrea Social